Estem millor que fa un any?

Ha passat poc més d’un any des de que el dia 20/11/2011, Rajoy guanyés les eleccions, i coincidint amb la finalització de l’any, m’he proposat analitzar el govern de Rajoy en un aspecte molt concret de la seva política, combatre l’atur i sortir de la crisi.

Des d’aquell dia fins avui, hi han 800.000 persones més que estan sense feina, han desaparegut 23.000 empreses i els que treballen han perdut poder adquisitiu: els salaris pràcticament s’han estancat, mentre els preus han pujat gairebé un 3 %. Una cosa semblant els ha passat als pensionistes: no se’ls va a compensar totalment per la inflació ni se’ls compensarà aquest 2013. El salari mínim interprofessional, es va congelar el 2012 i augmentarà un 0,6% al 2013 fins els 645,3€, segons EMPLEO “medidas salariales que contribuyan al objetivo de la recuperación económica y la creación de empleo”…

Actualment hi ha 1,7 milions de llars on tots estan a l’atur. Són 300.000 més que el dia que Rajoy va arribar al Govern. També són molts més els aturats que no cobren cap prestació.

La reforma laboral, només ha permès indemnitzar menys pels acomiadaments. Amb això, molts dels que queden sense feina poden portar menys diners per viure en la desocupació.

Han pujat els dos impostos fonamentals que paga el ciutadà: l’IRPF i l’IVA, després d’haver negat que anessin a fer-ho. El que suposa en números reals, cobrem menys que el 2011. Ha pujat la llum (es preveu una pujada del 10% o més pel 2013), gasolina (puja 0.04€ a partir 1 de gener), s’han imposat les taxes judicials…

Paraules de Don Mariano: «Sabéis que España vive un momento difícil. Si todos trabajáramos con empeño, cumpliéramos con nuestras obligaciones y dijéramos ‘voy a hacer lo que yo tengo que hacer sin importarme lo que hagan los demás’ las cosas irían mejor». Ha pronosticat que el 2013 la situación estarà millor i el 2014 «será año ya de crecimiento económico y creación de empleo».

La ètica dels bancs

La crisi de valors i la falta d’ètica actual es molt més profunda del que em pensava. Només importen els diners, és indiferent si el mètode d’obtenció es correcte, legal o il·legal. En relació als bancs, actualment el tema dels desnonaments està ocupant moltes portades (gràcies a moviments com el PAH), on milers de famílies son expulsades dels seus domicilis i s’imposen brutals taxes fiscals a pagar (emparades per la llei) amb l’únic objectiu del benefici bancari sense importar les persones. Però hi ha altres casos, que no ocupen les portades dels diaris que al meu judici son tant o més preocupants perquè a més de ser incorrectes, son il·lgals.

Arran de les investigacions de diferents bancs amb renom mundial dutes pel Tresor dels Estats Units, en relació a fons sospitosos, beneficis «estranys» i altres temes turbis, s’han acordat les següents sancions per tancar les investigacions sobre:

• Per manipulació de la taxa Libor (London InterBank Offered Rate, o taxa interbancària d’oferta de Londres, punt de referència per a la fixació de preus i taxes d’interès de centenars de milers de milions de dòlars en productes financers a tot el món. Representa l’índex de referència de més del 60% de les hipoteques):
  • Juny: Barclays (Regne Unit), només va pagar 478 M$, per acordar manipular la taxa
  • Desembre: UBS (Suïssa), només ha pagat 1000M$ per col·laborar en manipular la taxa.
  • Les investigacions segueixen obertes i s’esperen més sancions.

• Obtenció i neteja de diners de fons il·lícits (drogues, armes, terrorisme, joies…), de forma que els diners no es puguin relacionar amb el seu origen:
  • Juliol: Wachovia Bank (EEUU), va pagar 160M$, per aproximadament 420.000 M$ de fons sospitosos de blanqueig de capitals, que van generar més de 12.300 M$ de beneficis.
  • Juliol: Banc of New York (EEUU), va pagar 38M$ per relacions amb les màfies de Rússia, Itàlia e Iran.
  • Desembre: HSBC (Regne Unit), ha pagat 1.900M$ per més de 20.000M$ al moment de tancar les investigacions.

Amb el pagament d’aquestes quanties, no es segueix investigant, no hi ha acusats, i la imatge del banc deixa de veure’s implicada en més escàndols. Per tant no afloren noves comptes sospitoses o altres pràctiques il·legals. Les implicacions en aquests dos casos son gravíssimes per la societat, en el primer cas es una estafa a milers de milions de famílies que han hagut de pagar un imports inflats artificialment per al benefici d’uns bancs sense miraments i en el segon, acceptant capitals provinents de la corrupció, esclavitud, guerres, mort i destrossa de milers de milions de famílies arreu de tot el mon.

Si el banc accepta pagar la sanció, vol dir que admet que ha realitzat pràctiques il·legals, i que abans d’esquitxar a la cúpula directiva del mateix i la seva imatge, prefereix pagar ràpid i que el tema resti oblidat. Es correcte acceptar aquests pagaments i no finalitzar les investigacions? Qui estableix aquestes quanties? El càstig en cas de ser declarats culpables de pràctiques il·legals son suficientment dissuasòries?  On queda la ètica i la moral? Qui compensa a les famílies afectades per les pràctiques il·lícites dels bancs? Perquè no s’investiga el tema a altres països de ben segur implicats?

PD: Als EEUU, es produeixen pocs atracaments a domicilis, per què? Dons perquè saben que poden morir en l’intent.

Pobresa i presó

Avui, llegint un informe de la Unió Europea sobre els seus països, he trobat dues taules que m’han cridat l’atenció, la població en risc de pobresa i la població tancada en garjoles.  Una breu reflexió m’ha portat a una pregunta i aquesta a una premissa: la pobresa i falta de recursos, porta al delicte i aquest a la presó? Es per tant la pobresa un índex de referència per establir la delinqüència?

És una molt complicada pregunta, ja que hi entren en joc molts de factors com son l’atur, cultura, història, legislació, poder judicial, política… Per tant la resposta no es una i ferma, sinó que disposa de  moltes variables que porten a infinites respostes, que varien de la posició social, ambient, passat, percepció, estat d’ànim… Anem a analitzar aquestes taules:

En la primera estadística es pot observar la població en risc d’exclusió social, ni més ni menys que el 23% de la nostra població. És una dada molt preocupant directament lligada a la taxa d’atur, l’empobriment de la classe mitjana i les polítiques d’austeritat neoliberals del partit que ens governa. Països ex-soviètics, com Estònia i Eslovènia, estan millor que nosaltres… Si ens fixem, excepte Itàlia, tots els països implicats, han rebut diners de la Troica, Itàlia al igual que Espanya… poc li falta…

En la segona estadística, veiem la quantitat de presos tancats hi han per cada 100.000 habitants, on Espanya ocupa un segon lloc, amb unes 160 persones. Només a Estònia hi han més presos que a Espanya. Resulta curiós veure a Luxemburg en quarta posició (codi penal molt dur). La majoria de països en pitjors condicions de pobresa, estan força lluny d’Espanya. Peró…. no hauria de ser similar a la taula anterior? Aquest fet exclou la pobresa com a principal motiu que incita a l’acte delictiu que pot suposar pena de presó? Al meu entendre si.

La pobresa no és la principal causa que provoca l’acte delictiu, si que és un incentivador, però el principal problema és la nostra cultura, la societat. L’acte delictiu no és un fet aïllat, és un fet social consentit per gran part de la població. Estem en una cultura acostumada a la il·legalitat, si ve el lampista i ens pregunta “amb IVA o sense?” és una traducció directe de qui som i què permetem. Estem corromputs. Veiem el treball en negre com una cosa normal, sempre hi ha estat per tant és normal, igual passa amb el blanquejament de capitals,  la corrupció, el bulling, l’assetjament…

Tenim un codi civil i penal exageradament tou, que no castiga a l’estafador o al lladre habitual. Un sistema judicial saturat que no pot absorbir la quantitat de treball que té i que funciona de forma totalment obsoleta per falta de recursos. Una Hisenda Tributària que enlloc d’investigar a les grans empreses i patrimonis, que generen el 72% del frau fiscal, es centra en autònoms (9%) o Pymes (17%). Uns polítics que haurien de dimitir en la seva gran majoria pel tràfic d’influències i corrupció. Si, hi hauria d’haver molta més gent tancada a garjoles dels que ja hi son, però seria aquesta la solució? No, perquè darrere d’un delinquent, vindrà un altre, potser una mica millor, o potser no, però seguirem amb el mateix problema. L’imatge actual que transmet aquest país es que el delicte està poc castigat i permès per tots nosaltres. Per tant, des del meu entendre, l’índex de pobresa, no està lligat amb l’índex de delictes, sinó que és la forma de ser la societat, la que estableix aquests. Una cosa que mai podré entendre, és que a València, el cas Gürtel, el penat fos el jutge Garzón amb la seva inhabilitació i després a les urnes, el PP sortís reelegit…

PD: En l’edició de 2012 de l’Índex de Percepció de la Corrupció (CPI) on en una escala de 0 (totalment corrupte) a 100 (totalment transparent), Espanya obté 65 punts.

Wert i l’inadmisible esborrany de reforma de l’educació

Els catalans des de sempre, hem tingut uns trets identitaris una mica diferents als espanyols, a part de la llengua, tenim una historia, cultura i tradicions força diferents a la que predominen a l’Estat espanyol al que pertanyem.

La llengua és el tret identitari que ràpidament ens identifica i diferencia de qualsevol espanyol. Catalunya al llarg de l’últim segle, ha estat una terra per molts immigrants (tant de la resta d’espanya com de països foranis a les nostres fronteres nacionals) i ha estat la llengua, la forma més important de transmetre a totes aquestes persones la nostra cultura i forma de ser.

La llengua l’aprenem des de ben petits, tant a casa com a l’escola. És la forma que tenim de transmetre els nostres valors i costums, és la forma com viu el poble català i és la principal eina perquè segueixi existint com a tal. Fora l’escola, tothom té plena llibertat d’expressar-se en la llengua que desitgi, soc el primer sense cap tipus de problema en espressar-se en castellà, és més l’utilitzo habitualment i no em fa cap vergonya fer-ho, però la llengua de Catalunya és el català i la defensaré ara i sempre, visqui aquí o fora.

L’educació és una potestat compartida per Estat i Comunitats Autònomes, els dos tenen determinats drets sobre la mateixa i des de 1978, any en que es va instaurar la democràcia en aquest país, el català ha estat considerat la principal llengua de la nostra petita comunitat a l’escola, i així ha de seguir.

El dia d’ahir, el nostre estimat ministre d’Educació, el senyor Wert (#WertGonyos, pels amants de twitter), ha presentat l’esborrany de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa, un insult directe als catalans i la nostra educació. Pretén que el castellà sigui la llengua vehicular, passant el català de troncal a especialitat. O sigui, el català deixaria de ser una assignatura obligatòria a l’escola a ser simplement optativa, si vols, pots triar geografia, i no t’examines…. Però espereeeeu que això només acaba de començar…

Els pares tenen dret a escollir l’idioma matern vehicular, sense especificar-lo (àrab, anglés, francés, saharaui, mandarí… o català), i aquest com a màxim pot representar la meitat de les assignatures. En cas de no disposar d’aquesta llengua les escoles públiques o no hi hagin places, es poden apuntar a escoles privades i la Generalitat ho pagarà. PERÒ QUINA BARBARITAT ES AQUESTA!!!! A que juguem!! ???  Acabem de passar per les urnes, on s’ha decidit que Catalunya vol la Independència (encara que CIU hagi perdut diputats) i ara volen aprovar aquesta indamissible llei? Enlloc de ser més permissius amb el nostre poble perquè ens puguin seguir escanyant, actuen així? Faciliten que el poble català estigui cada dia més unit en una lluita política contra un dèspota que es diu Estado, que s’ha d’erradicar quan abans millor. L’única cosa bona que vaig pensar quan va pujar el sr. Rajoy a la Moncola (i amb majoria absoulta…) va ser que aconseguiríem l’Independència de Catalunya. Estem en el camí i vull el referèndum JA!! No ens podem ajupir davant aquests insults al nostre poble.

 

“Si una llei és injusta, un home no només té dret a desobeir-la, sinó que s’ha de comprometre a fer-ho”

Thomas Jefferson, president dels EUA entre 1801 i 1809.

Inauguració!!!

Doncs avuí és el meu primer dia en aquest blog!!! Qui vegi aixó i vingui a casa durant el dia d’avuí rebrà una copa de cava i 50€!!!

He creat aquest bloc amb l’intenció que tracti temes d’interès per a mi (sinó quina gràcia!!), centrats bàsicament en l’economia i la política,  a nivell estatal, però sense oblidar el plà internacional. També es publicarán noticies d’altres àmbits però amb una afectació, profunditat i rellevància molt menor. La freqüència, m’he proposat 2 posts setmanals que tractarán temes d’actualitat i l’idioma anirà canviant entre català i castellà, potenciant aquest primer. Més endavant potser també m’atreveixo a l’anglés o francés, però encara queda lluny aquest dia (2014). Al cap d’un any em proposo tenir 15 seguidors (influència twitter) o 20 comentaris a les meves entrades (els meus no valen, no seré trampós).

A veure si compleixo les meves expectatives i vosaltres m’ajudeu a elles!!! D’aquí un temps tornaré a llegir-me aquesta entrada per analitzar la meva tasca i de ben segur… tocarà canviar coses jaja.