Archivos para enero, 2013

Gener ja és aquí

Publicado: enero 5, 2013 en Uncategorized

Aquest 2013 arranca molt negre. Seguint el fil del post del dia 24/12/12 anomenat “Estem millor que fa un any?”, ara m’he proposat analitzar tots els impostos i taxes que incrementen el seu preu a partir d’aquest 01/01/13:

Llum:  Atès que la subhasta eléctrica va establir una pujada del 6,9 % i el nostre Govern no té cap intenció de tocar els peatges, es produeix una pujada de la llum del 3%. I si consumeixes per sobre del 10% contractat pot arribar al 7%.

Telèfon:  La  Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT) ha aprovat una  resolució per la qual permet a Telefónica actualitzar la quota d’abonament, congelada els últims cinc anys, amb l’IPC entre 2013 i 2016, situada actualment en 13,974 euros. En breu en tindrem notícies.

Transport: Increment del preu dels serveis ferroviaris de Rodalies i mitjana distància de Renfe un 3%. Trens de llarga distància encara per determinar.  Les taxes aeroportuàries s’incrementen un 7% el 2013 i suposa un 1,40 euros més per cada bitllet. El preu d’autobús interurbà registra una pujada extraordinària del 6 o 7% l’any per compensar les empreses concessionàries d’aquest servei per l’encariment del combustible. Els peatges de les autopistes de pagament dependents de l’Estat s’incrementen de mitjana un 2,4%, mentre que en les que depenen de les comunitats autònomes l’augment mitjà és del 3,3%, segons dades de les concessionàries, si bé a Catalunya s’assoleix el 3,5%.

Gasolina: S’incrementa el preu de la gasolina en 7,5% i el dièsel en 9,9%, el que significa 3,5 i 4,5 cèntims d’euro respectivament per la fi de les exempcions fiscals als biocabrurants.

Impostos:  Desapareix la deducció per habitatge en l’IRPF per a les noves compres d’habitatges que es realitzin a partir de l’1 de gener de 2013. Tanmateix, aquesta no s’aplicarà amb caràcter retroactiu. Augmenta l’IVA per  la compra d’habitatge, que deixa d’estar gravada amb el tipus reduït del 4% i passarà al 10%. Prop  de 200 municipis veuran com el pagament de l’IBI s’incrementa.

El preu del tabac puja altres 20 cèntims en els paquets de Fortuna, Ducados i Nobel, tot i que la pujada de la fiscalitat al tabac fa presagiar que pròximament augmenti el preu tant dels cigarrets com dels purs i del tabac de “liar”.

Nou impost als premis de Loteries de l’Estat del 20%. Només estaran exempts els premis inferiors a 2.500 euros.

Els segells també pugen un 2,7% amb el que cada estampa passarà a costar 37 cèntims.

La part positiva, és la congelació de les hipoteques, butà o gas natural. A més el Govern ha optat finalment per pujar el salari mínim Professional (SMI) un 0,6% i elevar les pensions un 1% de manera general i un 2% totes les que es materialitzen en una prestació mensual inferior als 1.000 euros.

La depressió econòmica en la que estem tots immersos, unida a la congelació salarial (o inclús pèrdua de poder adquisitiu) i els acomiadaments cada cop més freqüents dels quals tota la societat és víctima,  fan que aquestes pujades d’impostos siguin més que criticables donada la situació econòmica en la que vivim. El que s’està aconseguint és una població cada dia més ofegada i on els productes de primera necessitat siguin cada cop de més difícil accés. S’està destruint el mercat interior a marxes forçades i això només provocarà més atur, més desigualtat salarial i més pobresa, que culminarà amb la destrucció del que queda de la classe mitjana. Si no es fa res, aquest serà el nostre futur i dels nostres descendents.

Anuncios

Emigrar es la solució?

Publicado: enero 3, 2013 en Uncategorized

Estem en temps molt complicats. La crisi està afectant de forma molt greu a la gran majoria de famílies d’aquest país. Tothom mira per si mateix i intenta buscar un futur professional relacionat amb els seus estudis i objectius personals.

Pels qui no ho sàpiguen, des de farà poc més de 1 mes que estic a l’atur. Formo part del 26,2% de la població activa d’aquest país que està sense feina. Per sort meva, tinc forces mesos d’atur per endavant (aprofitant l’ocasió, si sabeu alguna cosa no dubteu). Com molts desocupats amb estudis superiors, pel meu cap també passa emigrar a altres països europeus, amb la il·lusió de trobar un lloc ben remunerat i qualificat pel meu nivell d’estudis, una il·lusió que aquí a Espanya, quasi bé he perdut. Per aquest motiu estic estudiant francès i anglès.

A continuació, voldria mostrar una gràfica, de gent amb estudis superiors disposada a del seu país en busca d’una millor sortida professional. Son apreciacions estadístiques, per tant les seves dades no son del tot vinculants.

Imagen

Com es pot comprovar, disposem de la franja de 30-35 anys amb unes majors ganes de marxar del nostre país (36%) i en la franja 20-29 som els cinquens (31%). De l’estadística, només em sorprèn el resultat d’Itàlia, amb uns números molt reduïts per la situació econòmica del país. A alguns potser també els sorprèn el cas de Luxemburg, però és un país on la gent està acostumada a emigrar per qüestions laborals, per tant la seva visió és diferent a la nostra.

És la solució marxar? Difícil pregunta certament. Primer de tot dir que cap país de la UE és la nostra solució. Disposen de taxes d’atur força inferiors, el que significa una major facilitat per trobar feina, ja que hi ha menys competitivitat per lloc. Algunes taxes d’atur de 2012 de diversos països Europeus: Alemanya, 5.4, Bèlgica, 7.5, França, 10.7, Holanda, 5.5, Itàlia, 11.1, Luxemburg, 5.1 o Portugal, 16.3. Aquestes taxes, tretes dels resultats de Setembre de l’Eurostat, no son del tot reals, ja que cada país disposa d’unes condicions laborals diferents. Per exemple el cas dels minijobs a Alemanya.

Acte seguit, he intentar buscar sense èxit la població en risc d’exclusió social actualitzat a 2012 però no ha estat possible, les últimes dades daten de 2010:

Imagen

Actualment Espanya està al 40%, la resta de països ho desconec. Aquesta taula (extreta de dades de l’Eurostat) l’he volgut buscar per observar les desigualtats socials i tenir una visió més aproximada de com es pot viure en aquests països.

Finalment en la tercera taula que ara seguit mostraré, es mostra la desigualtat en la distribució de la renda al 2011 i basada també en dades de l’Eurostat.

Imagen

Aquesta taula és més complicada d’entendre. Què significa el 6,8 que treu Espanya? Significa que el 20% de la població més rica d’Espanya, disposa de 6.8 vegades la renda del 20% més pobre. Exemple, si de mitjana el 20% més pobre disposés de 500€/mes, el 20% ric de mitjana disposaria de (500×6.8) 3400€/mes. Curiós que Espanya també lideri aquesta estadística, per sobre de països com Romania o Bulgària amb taxes d’exclusió social molt més elevades i amb sistemes tributaris totalment obsolets. Significa que les coses s’estan fent molt malament i el principi de redistribució de la renda és realment nefast.

Tornem enrere que ja m’estic desviant massa. Emigrar a la UE és una solució? Espanya disposa d’una mala distribució de la renda i un risc d’exclusió social molt elevat, situacions que a la zona d’Europa Central no es donen amb tanta probabilitat. Aquests fets signifiquen que en termes reals, si estàs qualificat, és molt més senzill trobar un lloc de treball on et sentis realitzat laboralment allà abans que aquí.

Però passem a la part negativa. Un cop allà, nosaltres som emigrants, per tant disposem de més dificultat de trobar feina ja que qualsevol empresari sol preferir contractar a nacionals abans que estrangers comunitaris. Disposem de la dificultat de la llengua/llegues del lloc que hem de saber parlar amb fluïdesa si volem que ens contractin. El SMI d’Espanya és més baix que el d’aquest països, per tant la dificultat econòmica també és destacable ja que allà és molt més car viure. I potser el més important, allà no disposem de familiars als qui recórrer o amics que ens facin companyia, per tant es començar una vida pràcticament des de 0 i per moltes persones pot ser molt complicat tenint una vida ja feta a Espanya.

Suposo que amb aquest posts, no he solucionat la resposta a ningú. Si voleu emigrar ho podeu intentar. Ni aquí ni allà ningú regala res i sou vosaltres qui us ho haureu de guanyar.