Emigrar es la solució?

Publicado: enero 3, 2013 en Uncategorized

Estem en temps molt complicats. La crisi està afectant de forma molt greu a la gran majoria de famílies d’aquest país. Tothom mira per si mateix i intenta buscar un futur professional relacionat amb els seus estudis i objectius personals.

Pels qui no ho sàpiguen, des de farà poc més de 1 mes que estic a l’atur. Formo part del 26,2% de la població activa d’aquest país que està sense feina. Per sort meva, tinc forces mesos d’atur per endavant (aprofitant l’ocasió, si sabeu alguna cosa no dubteu). Com molts desocupats amb estudis superiors, pel meu cap també passa emigrar a altres països europeus, amb la il·lusió de trobar un lloc ben remunerat i qualificat pel meu nivell d’estudis, una il·lusió que aquí a Espanya, quasi bé he perdut. Per aquest motiu estic estudiant francès i anglès.

A continuació, voldria mostrar una gràfica, de gent amb estudis superiors disposada a del seu país en busca d’una millor sortida professional. Son apreciacions estadístiques, per tant les seves dades no son del tot vinculants.

Imagen

Com es pot comprovar, disposem de la franja de 30-35 anys amb unes majors ganes de marxar del nostre país (36%) i en la franja 20-29 som els cinquens (31%). De l’estadística, només em sorprèn el resultat d’Itàlia, amb uns números molt reduïts per la situació econòmica del país. A alguns potser també els sorprèn el cas de Luxemburg, però és un país on la gent està acostumada a emigrar per qüestions laborals, per tant la seva visió és diferent a la nostra.

És la solució marxar? Difícil pregunta certament. Primer de tot dir que cap país de la UE és la nostra solució. Disposen de taxes d’atur força inferiors, el que significa una major facilitat per trobar feina, ja que hi ha menys competitivitat per lloc. Algunes taxes d’atur de 2012 de diversos països Europeus: Alemanya, 5.4, Bèlgica, 7.5, França, 10.7, Holanda, 5.5, Itàlia, 11.1, Luxemburg, 5.1 o Portugal, 16.3. Aquestes taxes, tretes dels resultats de Setembre de l’Eurostat, no son del tot reals, ja que cada país disposa d’unes condicions laborals diferents. Per exemple el cas dels minijobs a Alemanya.

Acte seguit, he intentar buscar sense èxit la població en risc d’exclusió social actualitzat a 2012 però no ha estat possible, les últimes dades daten de 2010:

Imagen

Actualment Espanya està al 40%, la resta de països ho desconec. Aquesta taula (extreta de dades de l’Eurostat) l’he volgut buscar per observar les desigualtats socials i tenir una visió més aproximada de com es pot viure en aquests països.

Finalment en la tercera taula que ara seguit mostraré, es mostra la desigualtat en la distribució de la renda al 2011 i basada també en dades de l’Eurostat.

Imagen

Aquesta taula és més complicada d’entendre. Què significa el 6,8 que treu Espanya? Significa que el 20% de la població més rica d’Espanya, disposa de 6.8 vegades la renda del 20% més pobre. Exemple, si de mitjana el 20% més pobre disposés de 500€/mes, el 20% ric de mitjana disposaria de (500×6.8) 3400€/mes. Curiós que Espanya també lideri aquesta estadística, per sobre de països com Romania o Bulgària amb taxes d’exclusió social molt més elevades i amb sistemes tributaris totalment obsolets. Significa que les coses s’estan fent molt malament i el principi de redistribució de la renda és realment nefast.

Tornem enrere que ja m’estic desviant massa. Emigrar a la UE és una solució? Espanya disposa d’una mala distribució de la renda i un risc d’exclusió social molt elevat, situacions que a la zona d’Europa Central no es donen amb tanta probabilitat. Aquests fets signifiquen que en termes reals, si estàs qualificat, és molt més senzill trobar un lloc de treball on et sentis realitzat laboralment allà abans que aquí.

Però passem a la part negativa. Un cop allà, nosaltres som emigrants, per tant disposem de més dificultat de trobar feina ja que qualsevol empresari sol preferir contractar a nacionals abans que estrangers comunitaris. Disposem de la dificultat de la llengua/llegues del lloc que hem de saber parlar amb fluïdesa si volem que ens contractin. El SMI d’Espanya és més baix que el d’aquest països, per tant la dificultat econòmica també és destacable ja que allà és molt més car viure. I potser el més important, allà no disposem de familiars als qui recórrer o amics que ens facin companyia, per tant es començar una vida pràcticament des de 0 i per moltes persones pot ser molt complicat tenint una vida ja feta a Espanya.

Suposo que amb aquest posts, no he solucionat la resposta a ningú. Si voleu emigrar ho podeu intentar. Ni aquí ni allà ningú regala res i sou vosaltres qui us ho haureu de guanyar.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s